EL TEMA DE LA QUINZENA

+ DE 100 DIES DE GOVERN A L’AJUNTAMENT DE POLLENÇA

S’han complert amb escreix els 100 dies de gràcia que es concedeixen als nous polítics per assumir el càrrec després de formar-se el nou equip de govern a l’ajuntament de Pollença. Superat aquest termini de temps, se suposa que els nous regidors i regidores, governin o estiguin a l’oposició, s’han d’haver situat en el lloc que els pertoca i, per tant, si s’equivoquen, han de saber actuar en conseqüència.

Des del passat 16 de juny, dia en què es va constituir el nou ajuntament de Pollença, encapçalat per la coalició Unió Mallorquina / Unió Pollencina Independent (UM/UNPI), però amb nous socis de govern: el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el Partit Socialista de Mallorca (PSM).

A fi de governar plegats, els regidors d’UM/UNPI i del PSOE acordaren un pacte de governabilitat els objectius prioritaris del qual són:

- Ampliació de l’àrea de Serveis Socials en general i molt especialment al Port de Pollença

- Reestructuració de l’organigrama de l’Ajuntament per a fer-lo més àgil per als ciutadans, cosa que contempla la reforma de l’edifici, la reforma del funcionament i la creació de procediments de gestió

- Rehabilitació de la urbanització de Gotmar, així com la peatonització de la primera línia del Port de Pollença

- Millorar el sanejament i la xarxa d’aigua potable a la Cala Sant Vicenç.

- Enfortir la disciplina urbanística amb l’acord de totes les forces polítiques amb representació municipal.

- Construir un pavelló cobert al Moll i una sala multifuncional (Teatre/Auditori de Rafael Moneo) a Pollença.

Pel que fa a les persones que han de fer realitat aquests i altres punts del pacte de govern, cal dir que són:

Batle de Pollença i regidor d’Urbanisme: Joan Cerdà Rull (UM/UNPI)

Delegat de l’àrea de Serveis, Camins...: Martí Ochogavia (UM/UNPI)

Delegat de Festes, Esports i Llicències d’Obres i Activitats: Miquel Ramon (UM/UNPI)

Delegada de Turisme, Comerç i del mercat del Port de Pollença: Margalida Llompart (UM/UNPI)

Delegada de Participació Ciutadana, Normalització Lingüística, Mediació Cultural i Cultura Popular: Catalina Campomar (UM/UNPI)

Delegada del Port de Pollença i de l’àrea de Serveis Socials i Sanitat: Francesca Ramon (PSOE)

Delegat d’Hisenda, Personal i Policia Local: Joan Josep Mir (PSOE)

Delegat de la Cala Sant Vicenç i de Medi Ambient: Jaume Plomer (PSOE)

Delegada de Joventut i d’Educació: Maria del Mar Sastre (PSOE)

Delegat de Cultura i EMSER: Gabriel Cerdà (PSM)

Pipenxarxa ofereix la possibilitat que els pollencins i les pollencines avaluïn o valorin més que la feina, l’aptitud d’aquest equip que ha de governar l’Ajuntament durant la legislatura 2007/2011.

EL TEMA DE LA QUINZENA

DEL FET DE VIURE A POLLENÇA

És ben sabut que trobar un habitatge a Pollença és difícil, i aquells que ho vulguin fer, només tenen tres opcions: 1) comprar un pis a través d’alguna de les múltiples immobiliàries que hi ha al municipi; 2) llogar un pis, i 3) adquirir un pis de protecció oficial.

Si la persona interessada en trobar un habitatge escull la primera opció, es trobarà amb que, segons dades proporcionades per diversos agents immobiliaris, un pis de nova construcció a Pollença poble, de 83 metres quadrats costa 236.000 euros i un de 95 metres quadrats, amb 3 habitacions, té actualment un cost de 265.00 euros. En canvi, un pis de 110 metres quadrats i de segona mà costa una mitjana de 240.00 euros, però s’ha de reformar.

Si s’escull aquesta primera opció, a més de l’excessiu preu dels habitatges que, evidentment no està pensat per a gent treballadora sense grans ingressos econòmics a final de mes, aquells que vulguin comprar es troben que actualment els bancs ja no poden finançar més les hipoteques del que ho fan, que és a quaranta anys. A més, a través de les entitats bancàries, la persona interessada en la compra d’un habitatge només es pot finançar un 80 per cent de les hipoteques, la qual cosa significa que aquells que vulguin accedir a un primer habitatge necessiten tenir un 30 per cent del seu cost estalviat, un 20 per cent del preu de la mateixa vivenda més un 10 per cent d’interessos que després haurà de pagar.

Si s’analitza la segona opció: llogar un pis. Aquells que algun cop s’ho hagin plantejat hauran vist que si no és de particular a particular i com aquell que diu “no tens bo”, trobar un pis a Pollença o el Port es pot convertir en una vertadera odissea, ja que és impossible combinar unes dimensions adequades amb un preu assequible (o sigui que no s’hi quedi tota la nòmina), resulta més difícil que creure’s que els 210 euros que Zapatero promet donar als joves d’entre 22 i 30 anys per pagar una part del seu lloguer no sigui tan sols una estratègia electoral. O no?

Finalment, aquells que, o bé no els convenci o bé no es puguin permetre ni llogar, ni comprar, només els queda sol·licitar un pis de protecció oficial. Però aquesta opció també té incovenients, i és que al municipi de Pollença només s’ha conegut una oferta de pisos de protecció oficial, que varen ser els del reconvertit Hotel Carotti del Port de Pollença.

Davant la mancança d’habitatges a preus assequibles als mileuristes (com es coneixen el treballador jove i ben format el sou dels quals ronda els mil euros al mes) de Pollença (siguin natius o nous vinguts) ho tenen difícil, per no dir impossible, fer-se amb un lloc on viure, en què sigui de lloguer o de lloguer de protecció oficial.

En definitiva, Pollença està cruu si no s’és milionari. I és que segons dades oficials, llevat de Palma, Pollença és el municipi amb l'habitatge més car de Mallorca. Aquesta dada confirma la situació que es viu en el municipi, que obliga a molts pollencins a haver d'"emigrar" a altres pobles per trobar un habitatge digne a preus més raonables.

EL TEMA DE LA QUINZENA

CREIXEN CADIRES COM A BOLETS

L’arribada dels turistes a Pollença ha comportat un any més la instal·lació d’un nombre excessiu de terrasses que ocupen la via pública de les zones més transitades de Pollença i del Port de Pollença amb unes taules i cadires que cada dia creixen com a bolets. Aquesta situació provoca nombroses queixes tant per part dels ciutadans com per part dels mateixos ocupes del carrer.

Per una banda, molts de pollencins i pollencines es queixen de la proliferació de les taules i cadires que envaeixen tal quantitat d’espai públic que just, just es deixa espai per a què passi una persona amb un cotxet de bebè. I alerta a passar colcant amb bicicleta que encara et miren malament! A part d’això que, al cap i a la fi, és el que menys importància té, perquè en tot cas, es pot anar a fer voltera i canviar l’itinerari, les queixes vénen arran de què, si bé s’està d’acord en què una petita part dels espais públics estiguin ocupats per negocis particulars, perquè a tots ens agrada poder prendre el cafetet o la cervesseta asseguts damunt Plaça o davant la mar, resulta que la gran proliferació de taules i cadires només serveix perquè a l’hora de la veritat uns particulars treguin negoci d’un espai públic que és de tots i que s’ha pagat entre tots.

Per altra banda, les queixes dels empresaris que ocupen terrasses és que per part de l’Ajuntament de Pollença hi ha una deixadesa absoluta pel que fa al compliment de l’Ordenança Municipal d’Ocupació de la Via Pública. I és que els propietaris d’aquests bars i restaurants presenten sol·licituds per ocupar la via pública però no reben resposta per part de l’Ajuntament, ni afirmativa ni negativa. Per això, han optar per ocupar la via tal com els plau fins arribar al punt que l’ocupació s’ha convertit en un “campi qui pugui”.

I ja són ganes de voler pagar, perquè des de l’any 2003, el preu per ocupar la via pública ha augmentat un quinze per cent de manera que els preus per metre quadrat són els següents: 77 euros a la plaça Major, 65 euros a la plaça Miquel Capllonch, 155 euros al passeig Anglada Camarasa, 100 euros al passeig Voramar i Colom, 70 euros als carrers de vianants i empedrats del Moll i 58 euros als carrers de vianants i empedrats de Pollença i 48 euros a la resta de carrers. Segons aquesta ordenança es preveu que les cadires ocupen 0.75 metres quadrats i les taules 1 metre quadrat. Idò a passar comptes!

El problema principal és que l’Ordenança no sols no es compleix per part dels ocupants, sinó que tampoc es fa per part de l’Ajuntament i a part dels uns excedir-se amb escreix els límits que els corresponen, els altres ni els sancionen, ni els fan retirar les taules i les cadires. Per això, molts ciutadans de Pollença demanen una major responsabilitat per fer complir la llei en benefici de tots.