EL TEMA DE LA QUINZENA

DEL FET DE VIURE A POLLENÇA

És ben sabut que trobar un habitatge a Pollença és difícil, i aquells que ho vulguin fer, només tenen tres opcions: 1) comprar un pis a través d’alguna de les múltiples immobiliàries que hi ha al municipi; 2) llogar un pis, i 3) adquirir un pis de protecció oficial.

Si la persona interessada en trobar un habitatge escull la primera opció, es trobarà amb que, segons dades proporcionades per diversos agents immobiliaris, un pis de nova construcció a Pollença poble, de 83 metres quadrats costa 236.000 euros i un de 95 metres quadrats, amb 3 habitacions, té actualment un cost de 265.00 euros. En canvi, un pis de 110 metres quadrats i de segona mà costa una mitjana de 240.00 euros, però s’ha de reformar.

Si s’escull aquesta primera opció, a més de l’excessiu preu dels habitatges que, evidentment no està pensat per a gent treballadora sense grans ingressos econòmics a final de mes, aquells que vulguin comprar es troben que actualment els bancs ja no poden finançar més les hipoteques del que ho fan, que és a quaranta anys. A més, a través de les entitats bancàries, la persona interessada en la compra d’un habitatge només es pot finançar un 80 per cent de les hipoteques, la qual cosa significa que aquells que vulguin accedir a un primer habitatge necessiten tenir un 30 per cent del seu cost estalviat, un 20 per cent del preu de la mateixa vivenda més un 10 per cent d’interessos que després haurà de pagar.

Si s’analitza la segona opció: llogar un pis. Aquells que algun cop s’ho hagin plantejat hauran vist que si no és de particular a particular i com aquell que diu “no tens bo”, trobar un pis a Pollença o el Port es pot convertir en una vertadera odissea, ja que és impossible combinar unes dimensions adequades amb un preu assequible (o sigui que no s’hi quedi tota la nòmina), resulta més difícil que creure’s que els 210 euros que Zapatero promet donar als joves d’entre 22 i 30 anys per pagar una part del seu lloguer no sigui tan sols una estratègia electoral. O no?

Finalment, aquells que, o bé no els convenci o bé no es puguin permetre ni llogar, ni comprar, només els queda sol·licitar un pis de protecció oficial. Però aquesta opció també té incovenients, i és que al municipi de Pollença només s’ha conegut una oferta de pisos de protecció oficial, que varen ser els del reconvertit Hotel Carotti del Port de Pollença.

Davant la mancança d’habitatges a preus assequibles als mileuristes (com es coneixen el treballador jove i ben format el sou dels quals ronda els mil euros al mes) de Pollença (siguin natius o nous vinguts) ho tenen difícil, per no dir impossible, fer-se amb un lloc on viure, en què sigui de lloguer o de lloguer de protecció oficial.

En definitiva, Pollença està cruu si no s’és milionari. I és que segons dades oficials, llevat de Palma, Pollença és el municipi amb l'habitatge més car de Mallorca. Aquesta dada confirma la situació que es viu en el municipi, que obliga a molts pollencins a haver d'"emigrar" a altres pobles per trobar un habitatge digne a preus més raonables.

EL TEMA DE LA QUINZENA

L’OMBRA DEL DUBTE

El presumpte cas d’agressió policial que va tenir lloc la matinada de dijous 6 de setembre de 2007 ha obert un interessant debat sobre l’abús d’autoritat o la violència injustificada dels anomenats agents de l’ordre.

La intenció de pipenxarxa no és valorar els fets, ni jutjar la conducta del jove Joan Coll Vives ni l’actitud de l’agent de la Policia Local de Pollença a qui acusen d’agressió. Ara bé, creiem convenient fer algunes puntualitzacions:

1.- Els agents de la Policia Local han de ser respectats i, si cal, s’han de fer respectar.

2.- Aquest respecte no s’aconsegueix per la força, sinó que han de fer servir qualsevol altre recurs abans d’arribar a les mans.

3.- Les accions per part dels ciutadans s’han de contextualitzar i, en cap cas, s’han de sobredimensionar.

Per altra banda, com bona part dels pollencins i de les pollencines que respongueren a la convocatòria de manifestació i es reuniren davant la Casa de la Vila, els que feim pipenxarxa desconeixem els drets i els deures dels agents de la Policia Local. Ara bé, per una qüestió de proximitat, els municipals ens resulten més simpàtics que altres agents de l’ordre públic que no treballen frec a frec amb els ciutadans. No debades, els municipals de tota la vida han tengut, i tenen, una funció més humana que sancionadora o agressora. D’ells esperam ajuda i confiam, fins i tot, que sabran perdonar qualque petita infracció per part nostra. Ja se sap, la confiança!

Els fets del passat 6 de setembre, però, fan planar l’ombra del dubte sobre la Policia Local de Pollença. I és que sembla ser que aquest mateix agent que va protagonitzar l’enfrontament amb Joan Coll Vives ha estat acusat en diverses ocasions d’haver abusat de la seva autoritat com a Policia Local. També és cert que sempre ha sortit guanyador de tots els judicis.

Mentre no s’aclareixi què va ocórrer aquella matinada, tots els implicats s’han de considerar innocents. Això no obstant, opinam que, si s’han donat casos de violència en el cos de la Policia Local, per petits que siguin, no es poden amagar, sinó que s’ha de fer pública. El companyerisme és important, però la veritat està per damunt.

Tot plegat, demanam que s’aclareixi el més ràpidament possible què va passar aquella matinada del 6 de setembre i que, entre la Policia Local i l’Ajuntament, es retorni la confiança perduda envers els municipals. I, sobretot, que s’evitin noves agressions que no afavoreixen ningú, especialment per a la mateixa Policia Local, en el si de la qual hi ha bons professionals i excel·lents persones.