CREIXEN CADIRES COM A BOLETS
L’arribada dels turistes a Pollença ha comportat un any més la instal·lació d’un nombre excessiu de terrasses que ocupen la via pública de les zones més transitades de Pollença i del Port de Pollença amb unes taules i cadires que cada dia creixen com a bolets. Aquesta situació provoca nombroses queixes tant per part dels ciutadans com per part dels mateixos ocupes del carrer.
Per una banda, molts de pollencins i pollencines es queixen de la proliferació de les taules i cadires que envaeixen tal quantitat d’espai públic que just, just es deixa espai per a què passi una persona amb un cotxet de bebè. I alerta a passar colcant amb bicicleta que encara et miren malament! A part d’això que, al cap i a la fi, és el que menys importància té, perquè en tot cas, es pot anar a fer voltera i canviar l’itinerari, les queixes vénen arran de què, si bé s’està d’acord en què una petita part dels espais públics estiguin ocupats per negocis particulars, perquè a tots ens agrada poder prendre el cafetet o la cervesseta asseguts damunt Plaça o davant la mar, resulta que la gran proliferació de taules i cadires només serveix perquè a l’hora de la veritat uns particulars treguin negoci d’un espai públic que és de tots i que s’ha pagat entre tots.
Per altra banda, les queixes dels empresaris que ocupen terrasses és que per part de l’Ajuntament de Pollença hi ha una deixadesa absoluta pel que fa al compliment de l’Ordenança Municipal d’Ocupació de la Via Pública. I és que els propietaris d’aquests bars i restaurants presenten sol·licituds per ocupar la via pública però no reben resposta per part de l’Ajuntament, ni afirmativa ni negativa. Per això, han optar per ocupar la via tal com els plau fins arribar al punt que l’ocupació s’ha convertit en un “campi qui pugui”.
I ja són ganes de voler pagar, perquè des de l’any 2003, el preu per ocupar la via pública ha augmentat un quinze per cent de manera que els preus per metre quadrat són els següents: 77 euros a la plaça Major, 65 euros a la plaça Miquel Capllonch, 155 euros al passeig Anglada Camarasa, 100 euros al passeig Voramar i Colom, 70 euros als carrers de vianants i empedrats del Moll i 58 euros als carrers de vianants i empedrats de Pollença i 48 euros a la resta de carrers. Segons aquesta ordenança es preveu que les cadires ocupen 0.75 metres quadrats i les taules 1 metre quadrat. Idò a passar comptes!
El problema principal és que l’Ordenança no sols no es compleix per part dels ocupants, sinó que tampoc es fa per part de l’Ajuntament i a part dels uns excedir-se amb escreix els límits que els corresponen, els altres ni els sancionen, ni els fan retirar les taules i les cadires. Per això, molts ciutadans de Pollença demanen una major responsabilitat per fer complir la llei en benefici de tots.
L’arribada dels turistes a Pollença ha comportat un any més la instal·lació d’un nombre excessiu de terrasses que ocupen la via pública de les zones més transitades de Pollença i del Port de Pollença amb unes taules i cadires que cada dia creixen com a bolets. Aquesta situació provoca nombroses queixes tant per part dels ciutadans com per part dels mateixos ocupes del carrer.
Per una banda, molts de pollencins i pollencines es queixen de la proliferació de les taules i cadires que envaeixen tal quantitat d’espai públic que just, just es deixa espai per a què passi una persona amb un cotxet de bebè. I alerta a passar colcant amb bicicleta que encara et miren malament! A part d’això que, al cap i a la fi, és el que menys importància té, perquè en tot cas, es pot anar a fer voltera i canviar l’itinerari, les queixes vénen arran de què, si bé s’està d’acord en què una petita part dels espais públics estiguin ocupats per negocis particulars, perquè a tots ens agrada poder prendre el cafetet o la cervesseta asseguts damunt Plaça o davant la mar, resulta que la gran proliferació de taules i cadires només serveix perquè a l’hora de la veritat uns particulars treguin negoci d’un espai públic que és de tots i que s’ha pagat entre tots.
Per altra banda, les queixes dels empresaris que ocupen terrasses és que per part de l’Ajuntament de Pollença hi ha una deixadesa absoluta pel que fa al compliment de l’Ordenança Municipal d’Ocupació de la Via Pública. I és que els propietaris d’aquests bars i restaurants presenten sol·licituds per ocupar la via pública però no reben resposta per part de l’Ajuntament, ni afirmativa ni negativa. Per això, han optar per ocupar la via tal com els plau fins arribar al punt que l’ocupació s’ha convertit en un “campi qui pugui”.
I ja són ganes de voler pagar, perquè des de l’any 2003, el preu per ocupar la via pública ha augmentat un quinze per cent de manera que els preus per metre quadrat són els següents: 77 euros a la plaça Major, 65 euros a la plaça Miquel Capllonch, 155 euros al passeig Anglada Camarasa, 100 euros al passeig Voramar i Colom, 70 euros als carrers de vianants i empedrats del Moll i 58 euros als carrers de vianants i empedrats de Pollença i 48 euros a la resta de carrers. Segons aquesta ordenança es preveu que les cadires ocupen 0.75 metres quadrats i les taules 1 metre quadrat. Idò a passar comptes!
El problema principal és que l’Ordenança no sols no es compleix per part dels ocupants, sinó que tampoc es fa per part de l’Ajuntament i a part dels uns excedir-se amb escreix els límits que els corresponen, els altres ni els sancionen, ni els fan retirar les taules i les cadires. Per això, molts ciutadans de Pollença demanen una major responsabilitat per fer complir la llei en benefici de tots.
6 comentaris:
Crec, finalment, i com a moltes altres coses en la vida, que tot té una solució apelant sempre a la vessant cívica i humana. Però això, de teòrica implacable, rau en una complicació basada en dues postures antagòniques en tenir interesos totalment oposats. La via, com el seu nom indica, és pública, i no deixa de ser-ho perquè es paguin més o menys impostos. A això, el vianat, no li soluciona gaire el problema, ja que haurà de seguir passant de costat o havent de davallar de les voreres per dur a terme el que hauria de ser una passejada, pura i simple, pels carrers de tots.
Estic totalment d'acord, crec que l'Ajuntament s'hauria de posar ferm en fer complir la llei i no deixar el poble a la bartola.
Malauradament tot quedarà amb paraules, perquè fa molt de temps, sobretot a pollença, al nucli de la plaça major, que se'n parla d'aquest problema, i realment fa una mica d'oi veure com la gent ha d'anar deixant de banda les cadires per poder passar, i la meva reflexió és que no sols basta educar a aquesta gent i sancionar-los economicament, jo crec que una bona sol·lució és retirar-los el permís i no deixar-los tenir tota aquesta escampada que tenen.
Buuuuf, ja començam a eliminar cometaris... tipic del PiP.
Primer l'article diu que s'ocupa via publica que se paga entre tots i despres que el preu per metre quadrat es un bon negoci per l'ajuntament. No serà que qui paga el manteniment de la via publica son els propietaris de les terrasses amb les quotes? A meam si treureu les terrasses i no tornareu a veure un carrer asfaltat en 4 estius...
Benvinguts al món del Blog, esper que aquest sigui una bona feina per avançar en la solució dels problemes del poble.
A més a més de cadires i taules no hem d'oblidar també els cartells i objectes de moltes restaurants i botigues i que obstaculitzen el pas.
Un altre tema que m'agradaria comentar és de aquest objectes a l'escalinata del calvari, nosaltres pensam que no hauria d'haver cap ni un.
Nostra postura és clara s'ha de fer complir l'ordenança d'ocupació de la via pública de moment i començar a fer feina per millorar-la ja.
Publica un comentari a l'entrada