EL TEMA DE LA QUINZENA

PLASTIFICAR SANT ANTONI

Abans no tallin un dels pins de Sant Antoni que, probablement, haurà estat menys temps clavat a la plaça Vella, pipenxarxa vol treure a rotlle la polèmica sorgida des de fa alguns anys respecte la naturalesa del gall. I és que, des de certs sector de la societat, es demana que se substitueixi el gall de carn i ossos per un gall de plàstic.

En principi, a les persones que feim pipenxarxa, no ens sembla adequat plastificar la festa de Sant Antoni. Com tampoc trobam de rebut que, per fer una festa, s’hagi de maltractar animals. Ara bé, pensam que hi ha alguns matisos a fer i que és ara, amb tot un any per endavant, quan s’ha de plantejar una reflexió entorn d’aquest element de la festa.

Tots estarem d’acord que el gall és un premi per aquella persona que aconsegueix arribar dalt del Pi. És més aquest premi, el d’un gall, és una tradició centenària tal i com ho avalen documents antics. També és cert que, des de fa alguns anys ençà i per evitar el patiment innecessari de l’animal, en comptes de llençar-lo dalt a baix, es fica dins una senalla que baixa qui ha pujat al Pi. Per tant, s’ha adoptat un canvi pedagògic envers l’ús dels animals a les festes tradicionals.

No satisfets amb aquest canvi, hi ha qui proposa substituir el gall per una rèplica de plàstic la qual cosa, no ens enganyem, és una horterada per més que raonin la substitució. D’entrada, no és ètic fer ús d’animals en espectacles populars, sobretot si hi ha patiment. Aquest no és el cas del famós gall del Pi de Sant Antoni, ja que ni tan sols quan el llençaven dalt a baix era un espectacle violent o desagradable. I és que, a banda que un animal no és una persona, els galls tenen ales i volen.

Però, com que els arguments que donen aquells que suggereixen penjar un moneiot que representi un gall, són ben respectables, hi ha una tercera via: no posar-hi res i fer un regal actualitzat a aquell que puja el Pi. Per més que, pardoxes de la vida, en aquests moments tan materialistes, el fet d’arribar dalt del Pi ja és el millor premi.

Sigui com sigui, ara és el moment de madurar la sortida més adient per a la festa de Sant Antoni, sense que aquesta decisió surti de botador. I és que el gall és un detall de la festa de Sant Antoni a Pollença, però la societat perd valors més sòlids pels quals convé lluitar i no perdre energies amb doiets com els del gall.

EL TEMA DE LA QUINZENA

LES ILLES PER SENYERA

El professor i militant del PSM, Damià Pons, ens regalava diumenge al Diari de Balears un article titulat “Elogi al PSM” en el qual afirmava que “la història del nacionalisme mallorquí és, encara que pugui no semblar-ho, una història d’èxit”. En aquest sentit, destacava “la capacitat de mantenir-se viu” i haver estat capaç de situar el mallorquinisme polític a les institucions.

Trenta anys després de les primeres eleccions democràtiques al Congrés dels Diputats a Madrid, però, les illes Balears mai no han tengut un diputat amb veu pròpia, un representant que no hagi anat a remolc de les consignes dels partits espanyolistes (PP, PSOE i EU). Per tant, manca una institució en la qual és precís i necessari situar-hi el mallorquinisme polític.

És en aquest context en què una gran coalició nacionalista amb les illes Balears per senyera, pren una dimensió insòlita, una dimensió que alguns han marcat com a “fita històrica”. De fet, així és ja que el 9 de març de 2008 els mallorquins, menorquins, eivissencs i esperem que també els formenterencs, decideixin que les illes Balears deixin de ser l’única comunitat històrica de l’Estat espanyol que té un diputat sense l’anomenada “obediència estatal”.

I és que el 22 de gener es presentarà la coalició nacionalista integrada per tots els partits nacionalistes de les illes Balears, això és PSM, UM, Esquerra Republicana, Entesa per Mallorca, PSM de Menorca i Els Verds de Menorca, Esquerra d’Eivissa i Entesa Nacionalista d’Eivissa, i presumiblement Gent per Formentera, així com també els Independents d’Artà i de la Pobla, entre d’altres pobles.

Aquesta gran suma de sensibilitats ha estat possible perquè tenen una meta en comú, una voluntat clara d’aconseguir major finançament i més autogovern per a les illes Balears. Qui pot estar en contra d’aquests objectiu?

No és el moment d’entrar en trifulgues entre els partits que, per les raons que siguin, no formen part d’aquesta Unitat de forces mallorquines, menorquines, eivissenques i formenterenques. Més aviat ara més que mai és l’hora de “remar tots junts amb força i en la mateixa direcció” i, com deia Damià Pons, de mantenir “una autoconfiança sensata i no l’apatia dels derrotats sense esperança”.

Per a molts de ciutadans i ciutadanes de les illes Balears, el 9 de març de 2008 s’ha de convertir en una data memorable, una data en què tots plegats aconseguirem tenir una veu més que necessària a Madrid i, per això, no hi valen restes, sinó sumes: la suma de tots aquells homes i dones que viuen i treballen a les illes Balears, però també la d’aquells que s’abstenen perquè no hi ha cap partit que respongui a les seves expectatives i la d’aquells votants d’altres formacions com PP, PSOE i EU que mai no han vist recompensada la seva confiança en aquests partits polítics de signe espanyolista. D’exemples en trobaríem a balquena, però, per no anar gaire enfora, el PSOE (entre els quals hi havia els 4 diputats de les Illes per aquest partit) va votar en contra de retornar-nos la Base Militar del Port de Pollença.