PLASTIFICAR SANT ANTONI
Abans no tallin un dels pins de Sant Antoni que, probablement, haurà estat menys temps clavat a la plaça Vella, pipenxarxa vol treure a rotlle la polèmica sorgida des de fa alguns anys respecte la naturalesa del gall. I és que, des de certs sector de la societat, es demana que se substitueixi el gall de carn i ossos per un gall de plàstic.
En principi, a les persones que feim pipenxarxa, no ens sembla adequat plastificar la festa de Sant Antoni. Com tampoc trobam de rebut que, per fer una festa, s’hagi de maltractar animals. Ara bé, pensam que hi ha alguns matisos a fer i que és ara, amb tot un any per endavant, quan s’ha de plantejar una reflexió entorn d’aquest element de la festa.
Tots estarem d’acord que el gall és un premi per aquella persona que aconsegueix arribar dalt del Pi. És més aquest premi, el d’un gall, és una tradició centenària tal i com ho avalen documents antics. També és cert que, des de fa alguns anys ençà i per evitar el patiment innecessari de l’animal, en comptes de llençar-lo dalt a baix, es fica dins una senalla que baixa qui ha pujat al Pi. Per tant, s’ha adoptat un canvi pedagògic envers l’ús dels animals a les festes tradicionals.
No satisfets amb aquest canvi, hi ha qui proposa substituir el gall per una rèplica de plàstic la qual cosa, no ens enganyem, és una horterada per més que raonin la substitució. D’entrada, no és ètic fer ús d’animals en espectacles populars, sobretot si hi ha patiment. Aquest no és el cas del famós gall del Pi de Sant Antoni, ja que ni tan sols quan el llençaven dalt a baix era un espectacle violent o desagradable. I és que, a banda que un animal no és una persona, els galls tenen ales i volen.
Però, com que els arguments que donen aquells que suggereixen penjar un moneiot que representi un gall, són ben respectables, hi ha una tercera via: no posar-hi res i fer un regal actualitzat a aquell que puja el Pi. Per més que, pardoxes de la vida, en aquests moments tan materialistes, el fet d’arribar dalt del Pi ja és el millor premi.
Sigui com sigui, ara és el moment de madurar la sortida més adient per a la festa de Sant Antoni, sense que aquesta decisió surti de botador. I és que el gall és un detall de la festa de Sant Antoni a Pollença, però la societat perd valors més sòlids pels quals convé lluitar i no perdre energies amb doiets com els del gall.
8 comentaris:
Penjar un Gall de plàstic no es cap horterada, ja que ningú veu el que hi ha dins la senalla. El pollastre de l'almoina si que és una bona horterada.
Amés no tendria perquè ser un gall de plàstic, podria ser un trofeu que fos un gall, amb tant d'artista es podria fer qualque cosa coriosa. Segons qui en podria tenir una bona prestatgeria plena.
clar que ho és una horterada i el de l'almoina només era una befa a tanta gamberrada contra el que és la tradició i la cultura de pollença. Un gall és un gall i no pateix tant estant penjant un parell d'hores. Hi ha coses molt pitjors com per posar-se amb aquesta tonteria. El gall ha de ser de veres!
La Comissió de Govern de l'Ajuntament del 26 de maig de 2004 va " reiterar el seu suport a totes aquelles iniciatives tendents a evitar les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals. Així mateix s'iniciaran els tràmits per prendre les mesures necessàries per la substitució del gall en la festa del Pi de Sant Antoni" Per què no s'ha complit aquest acord?
Seria fàcil substituir el gall per una replica digna i la festa no perdria res.
El gall potser no pateixi penjat, però si quan el pengen. I més si passa com enguany que a Miquel, el que va pujar, li va caure d'una altura considerable. No va sofrir amb l'impacte?
Qui va veure el gall el dia del pi? Quin protagonisme té? Que canviaria la festa si no hi fos?
M'apunt a la idea de posar un gall "artístic" almenys el podries posar a algún lloc visible de la casa.
Sempre igual amb la ditxosa polemica del gallet del pi i d'aqui un parell de mesos parlarem del menet de Sant Joan Pelos. Ja esta be, les tradicions s'han de conservar tal i com estan i tanmateix sempre com a tot i haura gent a favor i gent en contra.
Val a dir que si volem conservar la nostra llengua i la nostra cultura hem de conservar les nostres tradicions.
Ja n'hi ha prou de tanta polemica innecessaria. Jo crec que hi ha un tema mes important aquests dies com es la corruptela que hi ha amb l'assignacio dels premis de les fresses.
això mateix dic jo...
l'assignació de premis de les fresses és un tema interessant per debatir...
Aquest any ha estat exagerat. Ha fet olor hi tot...
aquelles pobres al.lotes em vam fer molta llàstima, de veritat.
què li explic al meu fill ara quan me demana què era allò que li van entregar un dels gitanos??
bé, igualment... què hagués passat si haguéssin estat aquests joves els que s'haguessin disfressat de gitanos de Son Banya????
Amb kina cara els miraria el jurat???
Moltes coses podria dir...
Esperem encetar el tema...
D'aquí uns mesos parlarem del menet de Sant Joan Pelós. I d'aquí un any un altre cop del gall... Fins que s'acabi el sofriment animal absurd.
Si hem de recuperar les tradicions i no les hem de canviar, no hauriem d'anar cada any a una possessió diferent a cercar el pi? no haurien de ser les mules més bones del poble les que arrosseguin el pi? Totes aquestes coses han variat de l'original. Hi ha algun problema per no fer-ho com fa tansols 40 anys?
I en un altre ordre de coses, no hauríem d'anar tots a missa, que és una tradició ben d'aquí? També era tradició que les dones estiguin relegades a un segon pla... per sort les tradicions poden canviar i adaptar-se als nous temps i a la raó.
I per cert, que té a veure cuidar la llengua en no evolucionar en les tradicions? però si fins i tot la llengua evoluciona i cada any entren i surten paraules al diccionari.
Publica un comentari a l'entrada