LES ILLES PER SENYERA
El professor i militant del PSM, Damià Pons, ens regalava diumenge al Diari de Balears un article titulat “Elogi al PSM” en el qual afirmava que “la història del nacionalisme mallorquí és, encara que pugui no semblar-ho, una història d’èxit”. En aquest sentit, destacava “la capacitat de mantenir-se viu” i haver estat capaç de situar el mallorquinisme polític a les institucions.
Trenta anys després de les primeres eleccions democràtiques al Congrés dels Diputats a Madrid, però, les illes Balears mai no han tengut un diputat amb veu pròpia, un representant que no hagi anat a remolc de les consignes dels partits espanyolistes (PP, PSOE i EU). Per tant, manca una institució en la qual és precís i necessari situar-hi el mallorquinisme polític.
És en aquest context en què una gran coalició nacionalista amb les illes Balears per senyera, pren una dimensió insòlita, una dimensió que alguns han marcat com a “fita històrica”. De fet, així és ja que el 9 de març de 2008 els mallorquins, menorquins, eivissencs i esperem que també els formenterencs, decideixin que les illes Balears deixin de ser l’única comunitat històrica de l’Estat espanyol que té un diputat sense l’anomenada “obediència estatal”.
I és que el 22 de gener es presentarà la coalició nacionalista integrada per tots els partits nacionalistes de les illes Balears, això és PSM, UM, Esquerra Republicana, Entesa per Mallorca, PSM de Menorca i Els Verds de Menorca, Esquerra d’Eivissa i Entesa Nacionalista d’Eivissa, i presumiblement Gent per Formentera, així com també els Independents d’Artà i de la Pobla, entre d’altres pobles.
Aquesta gran suma de sensibilitats ha estat possible perquè tenen una meta en comú, una voluntat clara d’aconseguir major finançament i més autogovern per a les illes Balears. Qui pot estar en contra d’aquests objectiu?
No és el moment d’entrar en trifulgues entre els partits que, per les raons que siguin, no formen part d’aquesta Unitat de forces mallorquines, menorquines, eivissenques i formenterenques. Més aviat ara més que mai és l’hora de “remar tots junts amb força i en la mateixa direcció” i, com deia Damià Pons, de mantenir “una autoconfiança sensata i no l’apatia dels derrotats sense esperança”.
Per a molts de ciutadans i ciutadanes de les illes Balears, el 9 de març de 2008 s’ha de convertir en una data memorable, una data en què tots plegats aconseguirem tenir una veu més que necessària a Madrid i, per això, no hi valen restes, sinó sumes: la suma de tots aquells homes i dones que viuen i treballen a les illes Balears, però també la d’aquells que s’abstenen perquè no hi ha cap partit que respongui a les seves expectatives i la d’aquells votants d’altres formacions com PP, PSOE i EU que mai no han vist recompensada la seva confiança en aquests partits polítics de signe espanyolista. D’exemples en trobaríem a balquena, però, per no anar gaire enfora, el PSOE (entre els quals hi havia els 4 diputats de les Illes per aquest partit) va votar en contra de retornar-nos la Base Militar del Port de Pollença.
4 comentaris:
Totalment d'acord que Balears necessita una veu independent,però també progressista i ecologista, com era na Nanda Ramón al projecte de Progressistes del 2004.
Volem una veu independent condicionada per un partit (UM) que vol destruir Son Bosc per fer un camp de golf?
Tot aquest tema és molt complicat. És cert que les Balears necessiten mirar per elles, perquè si no ho fem noltros, ningú ho farà, però jo no crec que amb una mescladissa d'ideologies com hi ha a aquesta "UNITAT" això es pugui aconseguir.
No ha bastat l'exemple de Catalunya, que des del tripartit no han anat enlloc? (i això que tots són d'esquerres)
No és per res, però no crec que se pugui ficar dins el mateix sac un UM amb un Esquerra Republicana. És impossible que es puguin posar d'acord i si ho fessin, quedaria demostrat que les ideologies ja no existeixen.
Jo som més partidàri de que governi un partit únic (a ser possible d'esquerres). Ja se sap que a vegades fan més feina dos ben avinguts que molts que no s'entenen.
Bon dia,
Primer de tot vull agrair els comentaris de Pepe i de Miquel, els quals valor, però no compartesc. I és que les opinions són per debatre's i no per respectar-les. Ara bé, no els respondré, perquè pens que no em correspon.
Això no obstant, m'agradaria plantejar un dubte: i si al final PP i PSOE pacten o deixen governar el partit més votat sense fer-li gaire oposició tot per evitar haver de formar govern amb un partit de signe nacionalista. Aquesta és una possibilitat gens remota, de fet a les passades autonòmiques el PSOE de Navarra s'estimà més deixar governar UPN (la marca navarresa del PP) que formar govern amb Nafarroa Bai.
És per això, i per moltes altres raons, que cal defensar-nos contra els espanyols, que per damunt d'ideologies de dretes o d'esquerres, són espanyols i fan pinya entre ells. Per tant, ara i sempre els mallorquins (com la resta d'habitants de les illes Balears) ens cal una veu forta i potent a Madrid, almenys fins que no siguem independents.
Jo no vull que governi un partit espanyolista, pero tampoc en vull un que s'encarregui de destruir el nostre territori i embutxacar-se els nostres diners com es UM, sobretot a Pollença que ja estam ben escaldats de la seva gestio basada en beneficiar-se a ells per un parell de vots.
Publica un comentari a l'entrada