MALALTS DE PATRONA
Quan fa més d’un mes que s’han acabat les festes de la Patrona, encara es parla de com varen anar de malament les festes de 2007. “Va ser un desastre!”, s’exclama més d’un fent rotlada a qualsevol terrassa de Pollença. I, efectivament, va ser un desastre i encara hagués pogut ser pitjor [us convit a llegir l’article “La crítica al Simulacre” de Jaume March Bisbal que es publica en el PUNT iNFORMATIU número 289] si, en caure la paret del camp de futbol de ca n’Escarrinxo, hagués provocat alguna víctima mortal o ferida irreversible. Per sort, no va ser així. Això no obstant, aquest accident que hagués pogut convertir el Simulacre en tragèdia ha passat sense pena ni glòria, diluït pel kaos que va dominar l’acte més massificat de la Patrona: els Moros i Cristians.
Feta aquesta puntualització a fi que quedi clar que, per damunt de qualsevol cosa, la seguretat és el primer, cal reconèixer que en la part més estètica el Simulacre de Moros i Cristians de Pollença també va ser un desastre.
Ningú no es recorda de quan l’ordre i el concert que imperava en el Simulacre es va perdre, però des d’un temps ençà els Moros i Cristians han anat degenerant de cada any una mica més o menys. Tothom està d’acord que aquesta situació caòtica s’ha de solucionar, però no tots coincideixen en com s’ha de recuperar aquell desordre ordenat que caracteritzava aquesta festa des dels inicis.
La proposta més bàrbara que hem sentit és la de posar un escenògraf, perquè dirigeixi aquesta tradició que s’atreví a qualificar de “funció teatral”. Desbarats a banda i de manera molt sintetitzada, les propostes per refer l’acte més popular de la Patrona són: una mort d’èxit per tornar començar de bell nou; el compromís dels càrrecs d’ambdós bàndols, perquè facin tots els possibles perquè es duguin a terme determinats gestos a uns llocs concrets, sense que aquesta autoritat els converteixi en els amos per fer el que vulguin amb la festa; deixar que l’espontaneïtat sigui allò que posa una mica de gràcia als Moros i Cristians, o bé restaurar el Simulacre sense que hi hagi mil i un jefets que manin i improvisin les idees més desbaratades.
S’adopti l’opció que s’adopti, cal reconèixer que, d’entrada, s’ha de posar una mica de seny al Simulacre i analitzar els pros i contres de qualsevol canvi, per petit que sigui, per evitar que el remei sigui pitjor que la malaltia. Llavors s’han d’estudiar i avaluar si cal nomenar alguns responsables (dos, vint, cent o els que facin falta), perquè vigilin que el Simulacre es desenvolupi d’una manera “ordenada”.
Ara bé, per damunt de tot, cal corregir aquest exagerat sentiment patronal que expressen sense complexos més d’un pollencí que compta els anys per Patrones, que viu del record d’aquells instants de glòria que li ha permès en alguna ocasió la Patrona i que es creu estimar més la Patrona que qualsevol altre pollencí. Aquests malalts de Patrona són tant o més perillosos que qualsevol altre culpable, fins i tot dels externs sobre els quals les culpes cauen a pler. I és que si hi ha un culpable, tot és molt més fàcil.
En poques paraules i per acabar, el simulacre de Moros i Cristians ha d’evolucionar sense destorbar l’essència de la festa i això ho hem d’aconseguir entre tots.
5 comentaris:
Ben mirat, tanta comèdia amb les festes i les tradicions populars, és una exageració. Els pollencins semblen beneits, les tradicions s'han de conservar, però, sobretot, s'hauria de conservar el sentit comú i, amb això dels Moros i Cristians, sembla que han perdut l'oremus. Prou!
He demanat que al proper ple es donin explicacions dels problemes que ha hagut a la patrona d'enguany, amb la finalitat de fer-ho millor. Seria bo que tothom donés idees
Un poquet de pedagogia estaria força be i tothom interpretaria el paper que li toca en aquesta festa.
Una petita puntualització, si voleu que la gent participi en aquest blog , publiqueu els comentaris que escriuen,
La veritat es que, enguany es veritat que ha estat un poc desastre, però la cosa se va degradant any rera any i pareix que la gent no ho veu. L'Ajuntament s'hauria d'encarregar de posar un poc d'ordre i no deixar-ho en mans dels amics dels que surten com a representants dels carrecs, ja que n'hi ha que ho poden fer millor i n'hi ha que ho poden fer pitjor i això no haria de esser aixi. Per començar el primer que faria jo, es llevar les eleccions ja que lo únic que es consegueix es dividir el poble, que es faci per sorteig, com les aguiles, els cavallets... i així no hi hauria resentiments i es presentaría molta mes gent ja que això no es com unes eleccions politiques en que hi ha unes referencies i uns colors. Es podría fer la festa igual el dia del sorteig. Crec que l'Ajuntament hauria de crear una "comissió de seguretat" en la qual policia i voluntaris (que així com son els pollencins amb les festes, se ben cert que n'hi hauria molts i que any rera any solen hi solen esser alla davant)i començar a posar un poc d'ordre i a seguir unes pautes. On s'ha vist mai que en Dragut, en Joan Mas o qui sigui tengui la potestat de decidir si el rei moro cridara, on es farà la primera embesitda o quins moros van davant amb en Dragut a l'hora d'entrar al carrer major. O se posar un poc d'ordre o tudam les festes.
Per mi la poden suprimir
Publica un comentari a l'entrada