dilluns, 10 de març del 2008

EL TEMA DE LA QUINZENA

AMORS QUE MATEN


Gairebé una vintena de dones han mort aquest 2008 en mans dels seus marits, companys sentimentals o ex parelles arreu de l’Estat espanyol, i Pollença, no se’n salva. Tot i que la víctima no va morir, cal tenir en compte que un pollencí va apunyalar la seva parella. Arran d’aquests fets ocorreguts el 26 de febrer i dels quals se’n feren ressò els mitjans de comunicació, pipenxarxa vol obrir un espai de debat perquè els usuaris reflexionen sobre un tema complicat i, a més a més, delicat.

La violència domèstica és un problema social que traspassa les barreres del sexe, ja que no només dones, sinó també homes, infants i persones majors poden convertir-se en víctimes dels seus familiars. Per tant, es podria dir que és una qüestió d’educació i de valors. De fet, segons la “llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere”, creada el 22 de desembre de 2004, s’estableix que la formació en el respecte a la igualtat entre homes i dones ha de ser una de les finalitats del sistema educatiu espanyol, de manera que el principi d’igualtat s’ha de transmetre des de l’educació infantil fins al batxillerat.

Els mitjans de comunicació també tenen un paper important a l’hora d’educar la societat, ja que són els que marquen l’agenda d’opinió dels ciutadans. Per això, s’ha d’analitzar quin tractament en fan de la violència domèstica, ja que segons les estadístiques, sembla ser que el que hauria de ser un tractament de denúncia s’ha convertit en una “normalització” d’aquest tipus de violència. Al contrari, com s’explica que, en un mateix dia, morin quatre dones i al dia següent es produeixin tres greus casos de violència de gènere?

Des d’aquí volem convidar a reflexionar sobre aquest tractament. És adient que es donin noms i cognoms de les víctimes, dels agressors, que surtin els testimonis per la televisió? Que se n’ha de parlar és clar, però de quina manera?

Cal tenir en compte també que socialment no existeix un prototip de maltratador, n’hi ha de totes les classes socials, de formacions ben diverses, analfabets, però també amb estudis superiors i/o amb càrrecs “respectables”, tampoc no és una qüestió d’edat ni tampoc de gènere (de fet, també hi ha dones que maltracten les seves parelles o, fins i tot, els seus fills). De fet, l’únic que és comú en els homes que atempten contra les seves dones és que tenen interioritzada la idea que la dona està a la seva disponibilitat. La majoria d’ells no són agressius de forma habitual, sinó que l’exerceixen de forma selectiva només amb les seves dones. Per això, no es percep de cara a l’exterior. Pel que fa a les dones, no s’han realitzat tants estudis per saber què les mou a portar a terme agressions contra les seves parelles, ni tan sols els mitjans de comunicació en parlen, però les xifres parlen per si mateixes: l’any 2006 hi va haver més de 8.000 denúncies d’homes. No obstant, l’any 2007 varen ser setanta les dones que varen morir a mans de les seves parelles i més de 57.000 denúncies posades l’any 2006 per part del col·lectiu femení.

1 comentari:

Anònim ha dit...

EL TELÈFON 016 CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE REP 501 TRUCADES DES DE BALEARS, AMB UNA MITJANA DE TRES AL DIA

EUROPA PRESS

El servei telefònic d'informació i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere, el 016, va rebre durant el període comprès entre el 3 de setembre, data de la seva posada en marxa, i el 31 de gener, un total de 501 trucades procedents de Balears, segons dades de la Delegació Especial del Govern contra la Violència de la Dona, recollits per Europa Press. En concret, aquesta xifra representa el 2,3 % de les 21.820 trucades ateses en total per aquest servei i que es refereixen específicament a casos de violència de gènere. La xifra registrada a Balears suposa una mitjana de tres trucades diàries.
Per Comunitats Autònomes, l'arxipèlag se situa així a la zona mitjana de la classificació per nombre de trucades, davant del qual es troben Madrid (5.856 trucades), Andalusia (3.417), Catalunya (2.683), Comunitat Valenciana (2.023), Canàries (1.129), Castella i Lleó (1.040), Galícia (974) i Castella-la Manxa (743). A les illes, el 86,6 % de les trucades al 016, fet que suposa 434, van ser realitzades per dones que trucaren per plantejar consultes sobre la seva situació. Un altre 11,2 % (56 trucades) van ser fetes per familiars i amics de dones en situació de violència, i el 2,2 % restant (11 trucades) va ser realitzat per altres, com professionals i entitats públiques i privades.
Tenint en compte la data en la qual es van realitzar les trucades, desembre, amb 138 (el 27,5%), ha estat el que va registrar més consultes al 016 des de Balears, seguit de gener, amb 133 (26,5%); octubre, amb 116 (23,2%) ; novembre, amb 106 (21,2%); i setembre, que només va registrar 8 (1,6%), al tractar-se del primer mes de la posada en marxa d'aquest servei. Aquesta evolució suposa que les trucades han anat en augment des que va començar a estar operatiu el telèfon.
Les Comunitats des de les que s'han realitzat menys trucades han estat Ceuta, Melilla i la Rioja, amb 30, 42 i 97 trucades, respectivament, i amb un pes sobre el total inferior en cada cas al 0,5%.

144 TRUCADES DIÀRIES A NIVELL NACIONAL
Malgrat el breu espai de temps transcorregut des que es va posar en marxa el servei, que té un pressupost d'1,7 milions d'euros, pot ressenyar-se que fins ara la xifra de trucades no deixat d'incrementar-se mes a mes. En concret, el 016 ha atès 109.028 en general, de les quals el 20 % (21.820) fa referència a violència de gènere. A nivell nacional, la mitjana diària d'aquestes trucades va ser de 144, 12 Mar. (sis per cada hora). Així, mitjançant el 016 s'ofereix atenció gratuïta i professional les 24 hores del dia durant tot l'any, a consultes procedents de tot el territori nacional. Les trucades d'emergència es deriven al 112 i el servei, que aporta informació a les dones víctimes de violència de gènere i al seu entorn sobre què fer en casos de maltractament, explica també els recursos i drets de les víctimes en matèria d'utilitzo, serveis socials, ajudes econòmiques, a més de donar assessorament jurídic.
L'atenció s'ofereix en sis idiomes -castellà, català, gallec, euskera, anglès i francès-, i les persones amb discapacitat auditiva poden accedir a aquest servei a través del 900 116 016.